YA SÉ QUE ES ANTIGUO...

Y que a todos os lo habrán mandado alguna vez...que lo habreís leido,y que posiblemente lo teneis archivado en una carpeta o en vuestra memoria.Pero hoy me apetecia mucho escribirlo de nuevo.

VIURE PER RES...O MORIR PER ALGUNA COSA....


He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.


He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!


He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.


He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.


He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa..


He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

(Sempre hi ha temps per apendre)